Públic

Per l’artista Dora García, el procés d’investigació i documentació bibliogràfica son el motor creatiu de les seves obres. Un eix vertebrador dedicat a la concepció del projecte més que en la tècnica emprada per presentar-lo. És per aquest motiu, que no espera ni conclusions, ni resultats. Per ella, l’èxit és el temps i els diners per portar a terme un projecte.

Em sento molt vinculada a la metodología de l’artista ja que per mi el procés d’investigació i documentació d’un projecte és el que m’arrela a ell i em fa sentir-lo part de mi.
García m’ha fet reflexionar en relació a la figura de l’artista conceptual i creatiu que recorrer a altres artistes que l’ajuden a confeccionar la seva obra. És un concepte que m’interessa pel fet de que es genera una coproducció, una cooperació, una xarxa multidisciplinar entre artistes, utilitzant un llenguatge comunicatiu inèdit entre ells, una relació social des del punt de vista humà i una sinèrgia creativa inexorable.

L’artista busca narrar una història de la millor manera i cavalca entre les circumstàncies i la improvisació que la porten per un camí o altra.

Per mi, el seu treball no té en compte ni canvis de sentit, ni bifurcacions ni camins lineals, ja que en aquest cas estaríem parlant de la presència del fracàs i l’error, conceptes que l’artista no els contempla en el seu treball. Segons ella, no hi ha fracàs si t’acobles a les possibilitats existents, no hi ha error si no hi ha el pensament que existeix una manera de pensar en no estar equivocat.

Amb la mateixa filosofia circumstancial, García no creu en l’assaig error sinó en l’adaptació. No assages allò que no funciona,  ho adaptes a una millor funcionalitat. No és un error sinó una nova oportunitat.

X. Fuertes.