Públic

En la tercera entrevista he tingut la curiositat de conèixer com s’aborden els projectes científics i quina relació podrien tenir amb l’art a nivell projectual. Per aquest motiu, he visualitzat vàries entrevistes d’aquest sector i finalment em centraré en la de Tobias Maier que defineix molt bé el que altres han apuntat.

 

Entrevista Tobias Maier.

Científic. Biología de Sistemes. Centre de Regulació Genómica.

El científic Tobias Maier parla d’un procés d’investigació i d’uns resultats concrets i exitosos, però també parla que tot neix d’una idea, d’una base molt creativa a l’arribar a pensar quelcom innovador, avançat en la ciència i per tant arriscat. En el món de la ciència, a diferència de l’art, els científics coincideixen que no hi pot haver fracàs; si aquella investigació no dona uns resultats òptims i esperats, aquell procés no veu la llum, no arriba a ser públic i per tant perd tot sentit, com diu el científic “Solo lo que está publicado vale” .
Tot i això, Maier comparteix l’opinió genèrica que dels errors se n’aprèn i són els que et fan caminar. Assegura que per començar una investigació en el món científic, s’ha de tenir una metodologia genèrica molt ben marcada i estricta. Per ell una de les claus de l’èxit és la planificació.
Maier parla de les limitacions que comparteix el món científic i l’artístic, però ressalta que en la ciència s’hi afegeix la lògica que marca una frontera inexorable i un inexcusat resultat reproduïble. Per tant el risc major, en aquesta disciplina, és el teu nom.
Una altra de les objeccions que esmenten científics i artistes com Alex Posada o bé Oliver Platonic o el mateix Maier, és que en un procés d’investigació és essencial una infraestructura de diferents actants als quals puguis consultar, interactuar o cooperar per obtenir millors resultats.

Tot i que el meu projecte no és científic, d’aquestes entrevistes n’he extret idees tant de planificació i metodologia com reflexions sobre el resultat i la seva circulació. Aquesta base social i cooperativa, és el motor de la meva obra militant i reivindicativa, que necessita la veu del poble des de la llavor fins al mirall.

 

X. Fuertes