Públic

Després de conèixer la manera de treballar i les metodologies d’aquests artistes i científics, sento que la metodologia és quelcom molt personal i que el millor camí a seguir, és aquell que surt de manera orgànica, organizada però instintiva. Penso que és la única manera de poder reprendre el camí si en algún moment hem perdut el nord.

Em disposo, doncs, a descriure la meva proposta metodològica amb les idees una mica més clares i concretes, amb noves preguntes i respostes que he anat cercant al llarg d’aquesta pràctica. Aquesta metodologia es divideix en dues fases teixides per camins paral·lels que acompanyen l’evolució i que en algun moment del procés s’uneixen.

Per una banda, el meu projecte té i tindrà una base documental i d’investigació important a través sobretot, de lectures, però també d’altres llenguatges com la música, el moviment corporal, la ciència, arts plàstiques,videogràfiques…

Ens situem en una temàtica social i actual que pretén visualitzar un tipus de maternitat que no compleix amb l’heteronormativa patriarcal establerta en la nostra societat occidental actual i que com a resposta d’aquesta suposada “negligència”, aquestes persones viuen un tipus de maltractament i marginació per part d’institucions i sectors socials i culturals en general.
Davant d’una situació personal dins aquest sector marginal, pretenc combatre el que he pogut percebre des d’aquest punt de vista, la desinformació genèrica social, per tal de provocar un canvi en el sistema. Per tant, el meu objectiu és per una banda, visibilitzar aquestes situacions reals, donar-les a conèixer i generar reflexió i per altra crear una eina reivindicativa i revolucionaria en defensa dels drets i la igualtat que travessi fronteres.

No vull un projecte que es quedi de portes endins i que només el pugui conèixer una part de la societat, sinó que cal que surti al carrer, es vegi i es mogui. Per aquest motiu, la idea de postproducció del projecte, és comercialitzar les obres en peces de roba unisex adulta usual, com samarretes o complements, de moment.

La idea principal i la temàtica estan clares, per això cal un procés d’investigació profund per cercar les seves arrels i fer-les aflorar a la llum amb força. A més, com artista és una manera personal i professional d’ancorar-me en el projecte, de sentir-lo part de mi i d’estimar-lo. Per aconseguir-ho l’haig de conèixer amb detall.

No es tracta de buscar només informació històrica i testimonial relacionada amb el tema a tractar, sinó que la part espontània i creativa d’aquesta part del procés està en deixar-se anar, perdre una mica el control i la linealitat per confiar en l’atzar i les pròpies recerques que et condueixen a altres mons i a partir d’aquí, es crea una connexió conceptual que deixa emergir el món de les idees.

Més que experimentar amb materials i valorar posteriorment el resultat, la meva metodologia confia en fer-ho a partir d’un món més mental, que no vol dir més racional. A partir d’aquesta unió conceptual creo l’eix vertebrador de l’obra, els significats i el missatge final.

A partir d’aquí, comença una part més experimental tant mental com física i formal que en un principi es decanta per la tècnica del collage, per raons conceptuals relacionades amb el projecte, però que necessita investigar amb quins elements treballar. (Actualment estic investigant en les formes circulars que m’interessen per representar conceptes claus dins la peça).
Dins aquesta segona fase, tinc en compte tots els llenguatges que he estat consultant en la primera fase i deixo que aquests es manifestin amb relació al projecte. Intento buscar una interpretació formal, musical, textual, lumínica… per tal de donar-li a l’obra l’oportunitat d’expressar-se en tots els sentits. Que es pugui reconèixer i comunicar des de múltiples esferes.

És un projecte que té un objectiu reivindicatiu i de crítica social. Per tant, la principal idea rau en el canal de comunicació que utilitzarà per fer-se sentir i créixer. Per aquest motiu, la metodologia d’aquest projecte no deixa mai de banda el contacte i la veu del poble. Pretenc crear una petita “xarxa” d’actants que coneguin el projecte i el facin viatjar. Aquesta fase de la metodologia té un doble objectiu. Per una banda, fer que el projecte sigui real i viu, transferint els testimonis de persones relacionades amb la maternitat subversiva, i per altra, començar a crear públic i futurs divulgadors del projecte.

Aquesta part interdisciplinària, com diria Sallarès, que travessa el projecte sense deixar-lo indiferent, neix en la primera fase de la metodologia amb entrevistes a diferents professionals i testimonis de mares que han viscut l’experiència d’una maternitat subversiva dins un món heteronormatiu i continua i no acaba durant tot el procés de producció i postproducció. S’estén a la participació d’aquell usuari que porta impresa l’obra sobre el seu cos i que per tant, en termes de suport de l’obra, és el responsable de donar-li vida, cos i moviment alhora que forma part d’una xarxa de divulgació.

Dins un pla metodològic estructurat, aquesta cooperació fonamental del projecte, esdevé la part flexible que amb el temps va teixint el caràcter, el color, la música… en definitiva, les característiques particulars d’aquesta obra coexistent.

Per tant, a l’hora d’experimentar en la segona fase de la metodologia formal, cal tenir la planificació i investigació prèvia mercantil clara, ja que influeix tant en el suport tèxtil que vull utilitzar, com en el mecanisme i formes conceptuals que s’adhereixen a ell, així com la creació d’una marca que el defineixi. Un petit projecte dins el projecte, que camina paral·lelament per la mateixa metodologia d’investigació conceptual i experimentació formal.
Per aquest motiu, paral·lelament a les dues fases metodològiques del projecte, hi ha una tercera via relacionada amb la recreació de l’obra i que pretén respondre noves qüestions. Quin final tindrà l’obra i si en tindrà? O bé, quan pot arribar a créixer i desvincular-se del projecte inicial un cop vegi la llum?

L’objectiu és que l’obra voli tant com pugui, que es desvinculi del projecte formal tant com ho necessiti per tal d’arribar al màxim d’usuaris i públic possible. Per aquest motiu, cal una bona planificació de màrqueting. En un inici el projecte està dirigit a un públic heterogeni i adult, però no vull tancar cap possibilitat a obrir el mercat a un altre sector de la població. Per mi, un projecte viu és aquell que pateix transformacions constant, que mor i torna a néixer.

X. Fuertes